Espurnes de solidaritat

Els alumnes de tercer d’ESO, aquest any hem elaborat uns “saquets” que contenen espurnes de solidaritat. Cada persona que ha comprat un d’aquests sacs ha regalat:

• Una mica d’amor.
• Un somriure.
• Un xic d’il•lusió.
• Un grapat d’esperança.
• Un somni…

Sabem que la nostra aportació és modesta però volem col•laborar d’alguna manera amb aquells que es dediquen a atendre a les persones més necessitades. Per aquest motiu fem entrega dels diners que hem arreplegat a Càritas Navàs, perquè puguin servir, si més no, perquè algunes famílies puguin viure una mica millor aquest Nadal. Moltes gràcies a tots els que ens heu ajudat comprant un “saquet”.

TEXTOS

Tots el alumnes d’ESO hem treballat els valors , cada classe un en particular, i durant la festa de Nadal vam llegir diferents textos relacionats amb els valors que ens havíem tocat. Si teniu temps us convidem a llegir el que estava dedicat a l’amor:

Un dia calorós d’estiu, al sud de Florida un nen va decidir anar a nedar a un llac que hi havia al darrere de casa seva. Va sortir corrents per la porta del darrere, es va tirar a l’aigua i nedava feliç. No es va adonar que un cocodril s’apropava.La seva mare mirava per la finestra des de casa i va veure amb horror el que passava. De seguida va córrer cap al seu fill cridant tan fort com podia. Quan la va sentir, el nen es va alarmar i va girar-se nedant cap a la mare. Però era massa tard. La mare va tibar del nen pels braços, just quan el cocodril li agafa les cames. La dona estirava amb tota la força del seu cor. El cocodril era més fort però la mare era molt més apassionada i el seu amor no l’abandonava.Un senyor va sentir els crits i es va afanyar a acostar-s’hi amb una pistola. Va poder matar al cocodril i el nen va sobreviure, tot i que les cames van patir força danys. Malgrat tot, el nen va poder tornar a caminar.Quan va sortir del trauma, un periodista li va preguntà si li podia ensenyar les cicatrius de les cames. El nen va arromangar-se els pantalons i les hi va mostrar. Però després, amb gran orgull, es va arromangar les mànigues i, mostrant les cicatrius dels braços, va dir:
– Però les què vostè ha de veure són aquestes…
Eren les marques de les ungles de la mare, que havia pressionat amb força.
– Les tinc perquè la mare no em va deixar anar i em va salvar la vida.

 

 

Galeria d’imatges