Xerrada d’Oriol Barri, voluntari al camp de refugiats de Vasilika, a Grècia

El dimarts passat, l’Oriol Barri, va venir a l’escola a fer una xerrada davant de tot ESO i Batxillerat. L’Oriol va parlar sobre la guerra de Síria i la situació dels refugiats sirians, a la vegada que va qüestionar el paper que hi juguem tots plegats.

Sabent que només disposava de 50 minuts per explicar un tema molt complex, va intentar transmetre algunes idees senzilles, que requeririen moltes més explicacions i aprofundiment, amb la voluntat que tots els assistents ens qüestionéssim algunes de les idees que podem tenir sobre els refugiats i la guerra de Síria.

L’Oriol ens va explicar alguns dels motius pels quals hi ha guerra a Síria i quines conseqüències està tenint aquesta catàstrofe per als sirians: gent com nosaltres que han hagut de fugir de l’horror i de la mort, deixar-ho tot i arriscar la vida per intentar arribar a Europa. Ens va explicar quines rutes migratòries han seguit i com els governs europeus han tancat les fronteres terrestres i han forçat als sirians a llençar-se a la mar, en mans de màfies, en pasteres amb poca gasolina, que sovint s’acaben enfonsant. I així es van acumulant milers de morts al Mediterrani cada mes.

Igualment, també ens va qüestionar per què, sovint, no considerem com a immigrant algú vingut d’un país europeu, i en canvi prejutgem com a possible terrorista qualsevol persona vinguda d’Àfrica o el Pròxim Orient. Aquests arguments acaben justificant el tancament de fronteres, l’alçament de murs i que ens desentenguem de l’assassinat de milers de persones, sovint amb armes comprades a empreses espanyoles.

També ens va fer conèixer la seva experiència al camp de refugiats de Vasilika, la tasca dels voluntaris i les pèssimes condicions de vida en aquesta espècie de camps de concentració, que recorden el camps d’Argelers, a la Catalunya Nord, on molts catalans van anar a parar fugint de la Guerra Civil el 1939. Vuitanta anys després, molts governs i persones encara no n’han après però està a les nostres mans canviar-ho.