8 de març, dia de la dona

Avui hem celebrat el dia de la dona treballadora a la nostra escola.

Amb ESO i Batxillerat hem començat fent un repàs de què és aquest dia i què queda encara per millorar mitjançant imatges, vídeos, notícies, etc. que aquests dies poblen les xarxes socials. A 1/4 d’1 hem baixat tots junts al pati per escoltar el manifest que els alumnes de 2n de Batxillerat han preparat per iniciativa pròpia i que ens ha deixat a tots i totes ben sorpresos.

A la tarda, alguns cursos ja fa dies que van decidir que s’afegien a la vaga organitzada per sindicats, associacions d’estudiants, etc.

A continuació us deixem l’escrit que ens han llegit els alumnes:

Manifest 8 de març de 2018 aturem el món

Bon migdia a tots i especialment a totes,

Avui som 8 de març. Dia mundial de la dona treballadora. És trist celebrar aquestes efemèrides. És molt trist. Dic que és trist perquè l’ONU (l’Organització de Nacions Unides) que és qui patrocina i divulga aquests dies els defineix així: “Els dies internacionals són aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema”. I és d’això del què parla el 8 de març: de lluitar contra un problema.

Un dia, un president d’un govern d’un país llunyà va dir quan li preguntaven en una entrevista: “¿si un hombre y una mujer hacen la misma tarea, deben cobrar lo mimo?” Aquell president amb una gran habilitat per respondre preguntes compromeses va respondre: “no nos metamos en eso, demos pasos en la buena dirección que es como se resuelven los problemas”.

El dret a la igualtat efectiva entre dones i homes és un dels drets humans que ha estat, sistemàticament, més vulnerat. Històricament, les dones han encapçalat moltes revolucions per a la millora dels drets humans i socials. Malgrat aquesta lluita constant, avui, en ple segle XXI, encara no hem aconseguit la igualtat efectiva.

Perquè malauradament, a les nostres societats encara s’hi arrelen estructures i situacions que dificulten el ple desenvolupament de les dones: la desigualtat salarial, la menor presència en espais de poder, la segregació ocupacional, la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura i de la llar, o la violència masclista, són evidències que hem de seguir treballant i sumant esforços per fer efectiva la igualtat de gènere.

Això ens obliga a pensar en la implicació de tota la societat -homes i dones- per tal de fer-nos partícips i protagonistes del trencament d’estereotips que ha de dur a un canvi d’actitud de la societat, el canvi de mentalitat col·lectiu imprescindible per avançar plegats en aquest gran repte col·lectiu.

També és moment de recordar les grans fites en la consecució dels drets civils, polítics i socials de les dones, moments clau com l’adquisició del dret al vot – important avenç del qual s’han complert 80 anys -, el dret a l’accés a l’educació superior, el dret a la lliure disposició dels propis béns, l’aprovació d’instruments legals més recents, com la Ley Orgánica para la Igualdad efectiva entre

Mujeres y Hombres, la Ley Integral contra la Violencia de Género, o la Llei catalana del Dret de les Dones a eradicar la Violència Masclista.

Hem de recordar que garantir la igualtat d’oportunitats per totes les dones, és avançar cap a una societat més democràtica, és afavorir el benestar i el desenvolupament humà, és promoure un nou model social situant les persones en el centre de les estratègies i les actuacions. I aquesta ha de ser una de les finalitats del compromís global sempre al costat de les dones i de les organitzacions que defensen i reivindiquen el seu reconeixement com a ciutadanes de ple dret.

Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l’hem assolir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes de la nostra societat, perquè només així podrem fer-ho realitat.

Navàs, 8 de març del 2018