Pedra, paper i tisora

Suposem que sabeu de quin joc estem parlant i que tots els lectors hi heu jugat alguna vegada.

El joc, per si no el recordeu, consisteix que cada parella competeix entre ella a “Pedra, paper i tisora”. El primer que arriba a tres punts es proclama vencedor i l’altre es transforma en el seu “follower”. El “follower” s’ha d’enganxar al vencedor per les seves espatlles i junts buscar a una altra parella en la seva mateixa situació per tornar a competir. Mentre competeixen els “vencedors” els “followers” han d’animar-los. D’aquesta manera, qui guanyi es proclamarà vencedor i qui perdi s’anirà transformant en “follower” i s’enganxarà a la seva filera.  D’aquesta manera passaran a ser quatre. Els enfrontaments s’aniran repetint cada vegada entre fileres més llargues encapçalades per un “vencedor” i animat pels seus “followers”, fins que s’arribi a un enfrontament final, on només hi hagi dos vencedors jugant a “Pedra, paper i tisora”, i la resta animant.

Finalment proclamarem un vencedor o vencedora.

Per què el fem servir?

Un cop acabada la competició i com  a professors demanarem als followers com s’han  sentit quan han perdut i als vencedors, també com s’han sentit. També veurem com animaven i quines paraules feien servir, a l’hora que demanarem als animadors com se sentien ells i quina actitud, positiva, negativa, passiva o agressiva tenien.

Volem fer que els alumnes s’adonin dels diferents rols, de què passa quan perdem però ens sentim reconfortats o quan no ens en sentim i la importància d’un copet a l’esquena per continuar endavant.