Tardor o “primavera d’hivern”
Potser us pregunteu què volem dir amb aquest títol. Aquests dos termes defineixen, segons la zona, el període de l’any en què ens trobem. Pràcticament cap llengua romànica no fa servir tardor ni un mot semblant. Llevat del català, totes les altres empren un mot que prové de la forma llatina autumnu.
Potser la curiositat més sorprenent és amb quina rapidesa es va difondre tardor per tot el país. És un cas curiós, d’un nom que en menys d’un segle, empès per la literatura, es va difondre i consolidar en tot el domini lingüístic i en tots els registres. Més endavant la locució primavera d’hivern (o similars), la trobem en textos de començament del segle XX, per exemple en aquest vers tan conegut de la segona estrofa del poema “Res no és mesquí” de Joan Salvat-Papasseit:
“Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.
I tot és Primavera,
i tota fulla verda eternament.”
Primavera d’hivern és també la forma que trien al País Valencià, on tardor, no ho fa servir ningú. Per tant disfruteu de la tardor, o més poèticament per a nosaltres, d’aquesta “primavera d’hivern”.
Deixa un comentari