CAUX

Els alumnes de Cures Auxiliars d’Infermeria vam treballar la percepció. Per-cebre ve del llatí per-cipere que vol dir agafar o captar del nostre voltant i de nosaltres mateixos dades de la realitat. Se suposa que fisiològicament la percepció comença amb la sensació (resultat de l’excitació del cervell davant determinats estímuls), però psicològicament (per a nosaltres) la percepció apareix en primer lloc, i només després, quan l’analitzem, som capaços de descobrir-hi les parts (sensacions). És a dir, nosaltres percebem totalitats. Per exemple, jo capto una determinada melodia. Un cop l’he captada, sóc capaç fins i tot de recordar-la. Jo he captat tota la melodia, des del començament fins al final, amb tots els elements que la componen. La melodia m’ha arribat gràcies a la percepció d’un seguit de sensacions sonores. Però jo no he captat les sensacions d’una en una i després les he organitzades en una melodia, com aquell que passa del caos a l’ordre, sinó que ja d’entrada jo he captat l’ordre de la melodia per sobre del caos de les sensacions. Sento la melodia com a melodia, no els seus components per separat.

La percepció és, doncs, un procés actiu d’integració dinàmica que el nostre cervell fa de les distintes sensacions. Percebre és assimilar els estímuls donant-los un significat.

L’objectiu d’aquesta pràctica era observar que  cadascú veu les coses de forma diferent.