12 de maig: Dia Internacional de la infermeria
Amb aquest dia es vol donar nomenada als infermerers i infermeres, en record del naixement de Florence Nightingale (Florència, 1820 – Londres, 1910), infermera britànica considerada la mare de la infermeria moderna, ja que en va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.
Especialment aquest any, volem commemorar la figura que tenen els nostres sanitaris davant de la crisis actual deguda al COVID19, per la seva eficàcia, responsabilitat, resiliència i sobretot vocació.
Els alumnes del CFGM de cures auxiliars d’infermeria han volgut donar suport als seus companys/es i futurs/es companys/es en aquesta situació tan extrema, a més molts d’ells s’han incorporat al món laboral per poder ajudar a combatre el COVID19 a les nostres residències que estan tan afectades.
Aquí us deixem l’enllaç al vídeo on parlen dels seus estudis i experiències:
Una bona lectura pel dia d’avui és la carta del Carles Capdevila va guanyar el premi Investén al millor professional de premsa escrita al 2016 per la difusió de la infermeria.
” FA NOU MESOS que per a mi cada dia és el Dia Mundial de la Infermeria, no només el 12 de maig. Des que sóc fan d’aquest col·lectiu -de la forma més interessada, perquè les necessito, i de la forma més agraïda, perquè fan molt més que curar-me, tenen cura de mi- m’adono de la feinada que fan i de com arriben a ser d’invisibles. Ho eren per a mi mateix fins que vaig descobrir que quan la medicina em tractava a trossos eren elles les que més i millor entenien que som persones senceres. Tot i ser-ne fan incondicional, serà benvinguda l’autocrítica i que el 5% de personal autoritari amb ànima militar i l’altre 5% que es confon i tracta de forma infantilitzada no espatllin la imatge ni la professionalitat comunicativa del 90% de personal d’infermeria que honora Florence Nightingale cada dia i cada nit.
Tenim un sistema sanitari millorable i al límit, però de gran qualitat i que funciona. Agraïm-ho i defensem-lo. Ara bé, la medicina té el repte d’humanitzar-se, de comunicar millor amb el pacient, de ser més empàtica, ser integral i posar el malalt al centre. D’entendre que l’estat d’ànim i les emocions a vegades tenen com a millor medicament una mirada còmplice, un somriure, un gest afectuós o una informació ben donada. I que no és només salvar o allargar vides, sinó acompanyar i garantir la qualitat d’aquestes vides. Per fer el canvi necessitarà empoderar més la infermeria. Els professionals a peu de llit són els que controlen més informació sobre el que té l’hospital entre mans, perquè tot passa -literalment- per les seves mans. I el col·lectiu haurà de trobar la manera de generar discurs, lluitar pel protagonisme que els mitjans li neguem, tenir referents reconeguts i reivindicar-se no només laboralment -que també- sinó dient ben alt que com a persones que tenen cura de les persones poden i han de ser la força del canvi. “
Des de l’escola continuem apostant per la formació de grans professionals i quan tornem, tornarem amb força.
#Tot anirà bé
Deixa un comentari